Com entenem el sensellarisme?
El nostre marc comprensiu
FACIAM aglutina a la xarxa d’entitats una mirada humanista per a l’abordatge del sensellarisme. Les entitats de la xarxa refermen la seva raó de ser en comú: una visió integral de les persones a qui acompanyen. Mantenim tres elements en diàleg:
- Una mirada comunitària en què la societat té un paper fonamental en la gènesi de la pobresa dels seus individus i s’ha de constituir com a palanca de recuperació;
- Una comprensió que l’individu en exclusió és molt més que les seves privacions materials aïllades i ha d’afrontar tot el que dóna sentit a la seva dignitat.
- Una confiança en les capacitats de les persones que seran el pont per a necessari per facilitar la millor interacció possible entre individu i comunitat
Entenem el sensellarisme com una realitat multidimensional, i multicausal on les biografies individuals defineixen quins són els factors determinants, adjacents o conseqüents a les situacions que envolten les persones sense llar.
La salut mental, les situacions de dependència, la desestructuració personal i familiar, la manca d’ingressos, els processos migratoris, el mercat de treball, l’origen, l’edat, el gènere, la soledat i l’aïllament, les addiccions, etc. conformen llargs relats en les vides al carrer . Tots aquests aspectes que tenen sempre una triple cara. Una estructural, una altra comunitària i una individual.
Apostem per programes que donin resposta a aquestes realitats per poder trobar una llar on tinguen lloc les diferents dimensions de l’ésser humà.
L’exclusió socioresidencial no és només una situació de vulneració d’un dret o de simple deprivació material. Si el reconeixement de l’habitatge com a dret fonamental ha de ser punt de partida, la simplificació del fenomen del sensellarisme a un enfocament estrictament basat en l’habitatge, no donarà resposta a un fenomen divers tant en les causes com en les conseqüències. La realitat de les persones sense llar es troba envoltada de múltiples capes interdependents entre si que han de ser abordades de forma sinèrgica.
Si el sensellarisme s’explica en l’absència d’habitatge, la recuperació ha de partir-ne i des d’ella centrar-se en la reducció del dany i la recuperació.
Qui són les persones en situació de sensellarisme?
FEANTSA ha desenvolupat una tipologia europea de persones sense llar i exclusió habitacional (ETHOS) com un mitjà per millorar la comprensió i el mesurament de les persones sense llar a Europa, i per proporcionar un “llenguatge” comú per als intercanvis transnacionals sobre les persones sense llar.
Pel que fa a la tipologia i diversitat de situacions, les persones sense llar no són només aquelles que, per trobar-se al carrer ens resulten més visibles. Són també persones sense llar les que viuen en allotjaments temporals, refugis i albergs, centres d’acollida o institucions (presons, centres d’atenció sanitària, hospitals). A ells se sumen els que s’allotgen en habitatges insegurs, més de 800.000 segons les dades de l’Enquesta FOESSA (no tenen contracte de lloguer, han estat desnonats o conviuen sota l’amenaça de la violència) i els que ho fan en habitatges inadequats, més de 1.300.000 llars segons la mateixa font (sense subministraments adequats, amb dèficits a la construcció, etc.). A Espanya les dades indiquen que més de 33.000 persones segueixen enfrontant-se cada dia a la situació més extrema de sensellarisme (viuen al carrer o en allotjaments temporals)
Eradicar el sensellarisme- Les nostres propostes
1. Sense polítiques dhabitatge públic permanent no és possible aturar els increments del nombre de les persones en situació de sensellarisme i els processos dexclusió residencial. Els recursos residencials que es vinculen a les xarxes datenció de Serveis Socials Públics o concertats no poden cobrir la necessitat dun habitatge privatiu de caràcter permanent.
2. Creiem que el reforçament dels recursos datenció a la salut mental serà clau en una reconfiguració futura de les xarxes datenció al sensellarisme. Serveis duals, la formació de professionals de la xarxa sanitària i la dotació de ferramentes datenció sanitària en clau preventiva als recursos de persones en situació de sensellarisme.
3. Necessitem visibilitzar i comprendre la realitat de les dones que es troben en situació de sense llar, oferint espais segurs, amb perspectiva de gènere i on es faciliti la recuperació personal i s’abordi la violència soferta.
4. Un model de prevenció i afrontament del sensellarisme necessita el desenvolupament simultani del dret a tenir una comunitat (família, xarxa social propera) on desenvolupar-se. Necessitem posar el focus als mecanismes de socialització i de lluita contra el deteriorament psicosocial que pateixen aquestes persones. Eradicar el sensellarisme no és possible sense comunitat . Un model que prevalgui només el que és residencial es troba abocat a generar noves fractures i desigualtats.
5. Repensem i modelitzem alternatives d’allotjament col·lectiu des de la innovació social en clau d’una privadesa més gran, però que no condueixi a un major aïllament. No treballar en la creació i millora de les relacions socials i xarxes de suport de les persones en situació de sensellarisme i exclusió residencial pot desencadenar una cronificació a les xarxes assistencials o fer fracassar els programes d’inclusió.
6. El laberint de la burocràcia administrativa expulsa del sistema de protecció persones en situació de màxima vulnerabilitat. Els diferents governs, centrals i autonòmics, han d’ avançar en el desenvolupament de polítiques de confiança cap als possibles perceptors/ores de prestacions econòmiques , responent de forma ràpida a les necessitats.
7. Considerem clau la resposta en clau de prevenció i abordatge específic als processos de sensellarisme juvenil. Són necessaris programes pont que contemplin el pas a la vida adulta, la coordinació amb altres recursos i serveis i un enfocament de xoc i integral.
8. Integrem en els processos d’acompanyament les persones en situació de sensellarisme i exclusió residencial, la dimensió de l’espiritualitat , entesa no només en l’aspecte religiós sinó també en l’aspecte transcendent. No podem ignorar les necessitats de moltes persones en aquesta dimensió als processos d’intervenció social.
9. La interseccionalitat caracteritza els processos dexclusió social . Constatem que els diferents perfils que podem identificar dins del sensellarisme no es deriven únicament del grau d’acumulació de desavantatges socials, sinó també de la interacció complexa i específica de processos que dóna lloc a diferències qualitatives en les característiques del sensellarisme. Considerar aquesta complexitat contribuirà a millorar els processos i programes evitant una simplificació excessiva de la intervenció.
10. És especialment important tenir present que la multiplicitat de les causes i conseqüències del sensellarisme fan que no puguem generar “receptes” universalment vàlides per aturar i reconduir les biografies d’exclusió que caracteritzen aquests ciutadans/es. L’anàlisi del sensellarisme requereix la consideració simultània d’un conjunt ampli de processos socioeconòmics, sociodemogràfics i biogràfics.
