Vincles relacionals i suport social al sensellarisme: Claus per a la intervenció

Què és aquest estudi?

Aquesta investigació descriu i analitza els vincles socials de les persones en situació de sensellarisme a través de dos elements que són crucials en les trajectòries i el procés d’inclusió social: el capital social i els béns relacionals.

L’anàlisi d’aquest agregat relacional ressalta reptes fonamentals per assolir processos d’inclusió positius a partir d’una intervenció social en què tinguin un rol protagonista les relacions que estableixen les persones amb altres .

La capacitat que, com a societat, tinguem per resoldre’ls de forma satisfactòria, donarà lloc a uns o altres escenaris de futur. Donarà compte, sens dubte, de quina societat som i quina societat volem ser.

Descargar informe

Descargar conclusiones

Descargar presentación

Conceptes clau

Agregat de béns i ajuts materials, informació privilegiada i contactes a què les persones accedeixen a través de les relacions amb altres. El capital social de què disposa una persona depèn dels grups a què pertany i del capital que posseeixin els seus membres. La seva importància és donada perquè poden activar processos de mobilitat social ascendent.

Agregat d’elements intangibles, també aportats a les relacions socials, com l’afecte, la seguretat, els valors, les creences, les conviccions personals, la percepció dels altres i d’un mateix, la motivació i la resiliència… Els béns relacionals són vitals en la conformació de la visió del món i de si mateixes que tenen les persones i els ajuden a desenvolupar potencialitats.

És el conjunt de capital social i béns relacionals de què disposa una persona que possibilita (o limita) les seves trajectòries i processos en termes d’inclusió social. Per això, la principal fortalesa de l’anàlisi de l’agregat relacional de les persones en situació de sensellarisme rau en la seva aportació a la lluita contra l’exclusió.

Alguns gràfics

Investigadors

Francisco Javier de Lorenzo Gilsanz

Doctor en Sociologia per la UNED i Diplomat en Treball Social per la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid. Professor del Departament de Treball social de la UNED. Ha participat en diferents investigacions sobre pobresa, exclusió, capital social i migracions, entre les quals destaca la coordinació del VII informe FOESSA. Com a treballador social té una àmplia experiència amb persones drogodependents i amb persones sense llar.

Sebastià Mora Rosat

Doctor en sociologia per la Universitat de Saragossa i llicenciat en Filosofia per la Universitat Pontifícia de Comillas. És membre de la Càtedra José María Martín Patino de la Cultura de la Trobada. Ha participat en investigacions sobre exclusió social, tercer sector d’acció social, pobresa energètica i sociologia de les religions. Ha estat secretari general de Càritas Espanyola i director executiu de la Fundació FOESSA.

Anabel Ramírez López

Treballadora Social i Criminòloga per la Universitat Pontifícia de Comillas on és investigadora FPU. Social té experiència amb persones en situació de sensellarisme amb addiccions i dones en situació d’exclusió social severa.

Fitxa tècnica de lestudi

Objectius

L’ objectiu general d’aquesta investigació ha estat analitzar el potencial de l’agregat relacional (capital social + béns relacionals) com a recurs possible per reforçar els processos d’integració de les persones sense llar.

Objectius específics:

Mesurar l’agregat relacional de les persones sense llar, diferenciant capital social i béns relacionals.
Identificar les fonts actuals i potencials de capital social i els diferents components.
Identificar les fonts actuals i potencials dels béns relacionals i els diferents components.

Hipòtesi

L’exclusió social és un procés dinàmic i multidimensional vinculat a diferents àmbits personals. Els recursos relacionals tenen un paper crucial en els processos dintegració social.
L‟àmbit relacional de les persones sense llar és feble en termes d‟accés a capital social però més fort en l‟accés a béns relacionals. L‟enfortiment d‟aquests dos aspectes és clau per propiciar processos d‟inclusió exitosos.
El mesurament d’aquests aspectes pot ajudar a construir un model de prevenció/intervenció més o menys estandarditzable que comporti propostes polítiques concretes i recomanacions des de la intervenció social o comunitària.

Metodologia

En aquest estudi s’ha seguit la metodologia següent:

Revisió bibliogràfica especialitzada.
Aplicació de 573 enquestes a persones en situació de sensellarisme , a partir d’un mostreig per conveniència i quotes derivades de les categories ETHOS, el sexe, l’edat i el lloc d’origen.
Desenvolupament de 4 grups focals de discussió amb persones en situació de sensellarisme.
Realització de 1 grup focal de discussió amb professionals i voluntaris/es dels projectes de FACIAM.